“Aun así, las manos sabían.”
El que se quedó – Xavier Dueñas
“Porque incluso cuando todo se desmorona… todavía hay manos que aman.”
Leemos este relato y parece ficción, pero en realidad es un espejo de lo que ocurre, ahora mismo, en hospitales como los de Gaza, Ucrania o Sudán.
El médico que se queda no es un personaje. Es una figura reconocible en muchas guerras. No lleva capa, ni se presenta como héroe. Solo se queda porque alguien aún respira.
Y ese gesto —quedarse— es una forma urgente de resistencia.
Una forma de decir que el amor sigue ahí, aunque el mundo arda.
Este texto forma parte del relato El que se quedó
No l’he llegit,encara.Prometo fer-ho.Una història d’aquelles que dius…Pretensions?,cap o sí, perquè no?
Sense dubte el lector queden atrapat en el seu relat.
Gracies Xavier per ensenyar la realitat d’una forma didàctica.
Moltes gràcies per aquest comentari tan sincer i tan humà.
No cal haver llegit encara el text per entendre que hi ha una sensibilitat compartida, una mirada que busca entendre i no jutjar, que és exactament el que intento transmetre en escriure històries com aquesta.
I sí, potser hi ha una mica de pretensió… però d’aquella que no vol destacar, sinó tocar una fibra, fer pensar o simplement acostar-nos una mica més als que viuen realitats que ens queden lluny.
Gràcies per llegir amb el cor obert, fins i tot abans d’entrar al relat.